Text: Xavi Roman
L’expedició encapçalada per Gonzalo (geganta Maria) i formada a més pel Pau (estarrufats), Neus, Ainoha, Bernat (víbria de Poble Nou) i els sherpes habituals, ha assolit una històrica fita excursionista per muntanya pere quart. Des del primer camp base situat al nucli urbà de Espinelves, primer van conquerir el turó de la guàrdia (1129 m) i desprès, sense solució de continuïtat, en una jornada inoblidable, el pla de la pastora.
En una pujada trepidant en la que en moltes ocasions els mateixos sherpes no podien seguir el ritme dels expedicionaris catalans, van assolir el turó de la guàrdia en tan sols dues hores. tan ràpida era l’ascensió que inclús part de l’expedició va tenir que ser rescatada en algun revolt del camí, lleugerament maltrets.
Un cop al cim i desprès de fer un petit mos per a recuperar forces, es va iniciar la baixada per una nova via (batejada com la via pere quart) en busca del torrent d’en Serrallonga.
De nou al primer camp base i sense esperar nous queviures ni roba d’abric, van iniciar la segona ascensió de la jornada. objectiu: el pla de la pastora. en aquest punt esperava ja la resta de l’expedició catalana amb certes dosis de preocupació atès l’agosarament del repte que s’havien plantejat els joves escaladors del poble nou.
El camí utilitzat per a la nova ascensió, amb cert perill (en pau va rebre el impacte d’una branca d’arbre per una negligència d’un sherpa) es va realitzar per la via oberta prèviament pels companys d’expedició que ja havien muntat el segon camp base en el mateix pla de la pastora.
Finalment, al voltant de les 16 hores l’expedició va arribar al cim entre l’alegria desbordada dels companys que els esperaven.
Desprès de recuperar forces amb un bon àpat i de tranquil•litzar als sherpas que havien estat amb l’ai al cord durant tot el matí es va realitzar el descens sense novetat pensant ja en un futur nou repte .
reuters…
Fantàstica aventura, lloc bonic m’han dit.
Massa llarg, potser… i és que dinar a quarts de 5 petits i grans ja és massa!
Haurem de vigilar, en endavant, de no cremar tan a les criatures i, si les cites no es poden fer, aleshores desfem-les!
Marc
Efectivament era un recorregut per engrescar.
Vam poder comprobar com l’esperit d’en Serrallonga encara es viu per aquelles contrades, m’ho va recordar els de joves rastafaris dins un lluent Dyane 6 que van passar per la nostra vora durant l’únic descans que ens vam poder permetre.
L’arribada al poble és fa llarguíssima, després de veure el poble allà mateix encara s’han de donar 50 tombs i varies pujades i baixades per finalitzar el recorregut.
I com seguim així no cremarem les criatures, sinó que elles ens cremaran a nosaltres.
Felicitats pel vostre esperit muntanyenc!!