Text: Jordi-Ivan
Foto: Lluís Jaumejuan
L’activitat s’inicia amb dos grups, un que parteix des del Poblenou i l’altre des de Montserrat.
A Poblenou quedem a les 8:45, arribem a l’avinguda del Carrilet amb uns minuts de retard, la puntualitat del transport públic, en aquest cas els F.G.C., fa que arribem amb una hora de retard sobre l’horari previst. Arribem a Montserrat (Monestir-Aeri) a les 11:30, temperatura 15º i a les 12:10, tot el GRUP inicia la pujada cap a Sant Jeroni; primer amb Funicular (12:20) fins a l’estació superior de Sant Joan (12:27), som a 970 metres a sobre del nivell del mar i des d’aquí iniciem la pujada a Sant Jeroni a 1.236 metres d’alçada, sense dificultats, trobant-nos amb un mirador amb vistes panoràmiques privilegiades, darrere un massís s’intuïa Sant Jeroni, veiem el Cavall Bernat, alguns massís tenen formes d’elefants, conills… Marc s’esforçava perquè els petits i alguns de grans veiéssim aquestes formes, jo confesso que vaig ser incapaç. Aquí es va fer la 1ª foto de grup.
Seguim l’excursió fins arribar a Sant Jeroni, les escales dificulten la pujada, però no és complicat, la pujada a Sant Jeroni culmina la Serra de Montserrat a 1.236 metres d’alçada.
La balconada de Sant Jeroni esplèndida, a baix una mar de núvols i a l’horitzó uns Pirineus desembarassats, i coberts de neu.
Novament foto de grup i iniciem la baixada. Primera parada per menjar a l’ermita, compartint el fuet d’en Lluís, el porró de vi d’en Xavi, el cafè d’en Marc, les galetes d’en Dirk i begudes que ens ajuden a escalfar-nos.
La temperatura baixa i la humitat que portem a sobre, ens pasa factura, res millor per començar a escalfar-nos que comença a baixar.
A les 16:30 comencem la baixada de les famoses escales, a les 16:54, passàvem el pas del Francès, records a Natalie, a les 17:09, final de la baixada. Arribem al Monestir de Montserrat i els menuts com no, es van anar a jugar al parc.
Comentaris:
1 – Puntualitat de transport públic: no rodalies, no RENFE
2 – Consolidació progressiva del grup.
3 – Donar la benvinguda a les noves incorporacions, Imma i Raul Prado, Dirk i d’altres
.
4 – Hem fet a faltar a l’Elisenda, a la Montse i a l’Ajendra, les vostres converses, fan més amè qualsevol tipus de recorregut, dels nens Rita i Gonzalo i de la resta que no van poder participar.
5 – Excel•lent planificació, com sempre, que encara que és costum hem de recordar-lo i no donar-lo mai com una cosa habitual, encara que ho és, s’ha de valorar a cada excursió, Gràcies Marc, Xavi, Lluïs i la resta de companys que dediquen temps i esforç perquè aquesta activitat funcioni.
6 – Rècord d’ús de transport públic, Metro, FGC, Aeri,Cremallera, Funicular, tramvia
.
7 – El grup de Poblenou, va començar la excursió a les 8:45 i va arribar a les 20:03 a Glòries
.
8 – A la muntanya se l’ha de respectar, com va comentar en Lluïs,desitgem que no els hi passés res als excursionistes que ens vam creuar quan nosaltres baixàvem i que començaven la ruta de pujada.
Salutacions i força muntanya!
Jordi-Ivan
Jordi, Ivan, Moltes gràcies per la detallada crónica. Només vull aclarir que jo no he dedicat ni temps ni esforç per a que aquesta activitat funcioni. Simplement he participat en dues excursions en les que s’ha demostrat que en Marc SI que hi ha posat tot el seu temps i molt més esforç del que ens pensem per a que aquest Grup de Muntanya sigui molt més que una simple activitat.
Que ningú es confongui. Tinc desde molt petit passió per la muntanya però no sóc pas qui prepara aquestes inoblidables ascensions.
Gràcies Marc.
Gràcies per l’ensabonada companys!
Res no seria si no hi hagués la participació de tots i totes vosaltres.
Formem un meravellós grup que es transfigura en cada sortida. En unes sortides uns hi són i els altres no, uns s’incorporen i altres desapareixen momentàniament.
Tots i totes enmig de la muntanya, tocant els núvols, sentint ocells, silenci, vent. Tocant-nos el sol, el vent.. i en aquest darrer cas viatjant originalment en múltiples transports tots ells diferents.
Muntanya pura… i si no que els hi diguin als guiris que al voltant de les cinc ens creuaven tot pujant amb calçat i roba urbans. Pot ser que alguna pugés fins i tot en talons? Portarien frontals? El cas és que al diumenge El Punt, almenys, no en deia res de persones tirades per Montserrat.
Salut!
Jordi…moltes gràcies per la teva crònica i per enyorar les nostres converses. Podeu estar segurs que tant l’Alejandra com l’Elisenda i jo mateixa estavem
-amb esperit- fent l’excursió amb vosaltres…. aixó de la muntanya, engantxa molt!!!!
La Rita ja avisat que a la propera excursió no hi faltarà per res del món
( paraules textuals pronunciades dissabte).
salut i festa
Benvolguts/des muntanyistes (presents i absents) del Grup de Muntanya Pere IV – denominació provisional….
Està vist que un no pot arribar tard, ja que tot el que volia comentar ja ha estat més o menys dit, però donat que aquesta tarda al Parc m’han picat, doncs res, que aquí teniu alguna reflexió… Perdoneu el rotllo, però sempre m’ha costat molt sintetitzar.
1) Us he de confessar que a mi encara em tenen preocupada les “guiris sueques” que pujaven ja camí de fer-se fosc sense cap mena d’equipament (si més no en temes de muntanya). Ja sé que ningú ha llegit cap crònica de successos, però…qui sap, potser les han abduït els OVNIS que regularment visiten la nostra misteriosa muntanya de Montserrat?
2) M’agrada molt el transport públic, però agraeixo, i agraïré eternament el tram fet en Cotxe. A la tornada estava morta (ja sabeu que el meu Sherpa particular no va poder venir), amb la qual cosa, entre la matinada, l’excursió, i la motxilla (que gentilment en Joan va carregar-me una estona), crec que vaig arribar al límit de les meves forces. De tornada en Martí es va adormir en 3 segons, en Jan pesava figues, en Joan potser pescava sardines després de tanta muntanya, i la Michele i jo petàvem la xerrada tot comentant la nostra ascenció. Gràcies a ells en Martí i jo vàrem poder fer aquest cim (jo em negava a agafar el nostre cotxe només omplint-ne dues places).
3) En Martí encara em pregunta “on és el tram perillós?”
4) Prometo que a la propera excursió no portaré més “Rotllets de Primavera”, però sí infunsió, em van quedar ben clares les vostres preferències.
5) Per cert… la branca/arrel que vaig anar arrossegant mitja muntanya queda preciosa al nostre balcó !
I per acabar, un gran aplaudiment, doncs va ser una excursió fantàstica en tots sentits, fins i tot varem poder prendre el solet a la plaça del Monestir i encendre Ciris a la Moreneta mentre esperavem al “grup del tren perdut”
Salut, i muntanya !
Un petó,
GEMMINA