Article: Josep Maria March.
El nostre BLOC està a punt de complir un mes, fem balanç.
- 1.290 visites (una mitjana de 44 visites per dia). Bé
- 18 articles. Regular. Falten articles vostres.
- 10 comentaris. Malament, no ens cansarem de demanar col•laboració
Necessitem articles, comentaris, critiqueu l’excursió, opineu sobre qualsevol aspecte, expliqueu-nos allò que sabeu . Fem del nostre bloc una eina de comunicació més entre nosaltres!!!
Fotografia – Primària
Foto: Elisenda Zurilla
Gràcies a l’esforç d’ Elisenda Zurilla podeu veure les fotografies de la sortida a Castellsapera a:
Artícle – Infantil
Text i Fotos: Josep Maria March
Quan les coses surten bé…
… no és per casualitat.
Tots recordem amb afecte l’ excursió a La Morella (Garraf). Recordem amb un somriure als llavis com els menuts van anar descobrint les pistes amagades al llarg del camí, com apareixien el trossos de mapa, com frisaven els nostres fills per trobar la següent fita i finalment l’esclat d’alegria al trobar el anhelat cofre del tresor.
Però algú (de més de set anys) s’ha preguntat com va arribar el tresor al cim, com es van escampar les pistes, d’ on van sortir les xapes commemoratives, com va ser possible un dia tan especial.
La resposta és clara, i cal que tothom la conegui. Tot va ser possible gràcies a la feina desinteressada d’ uns quants que van renunciar al seu tresor: el seu temps, per dedicar-lo a treballar per a nosaltres.
Cal saber que, algú va planificar i fer el recorregut una setmana abans per comprovar que tot fos correcte i accessible, gràcies Martí !
Cal saber que, algú va pujar a La Morella hores abans que nosaltres per repartir els trossos de mapa i amagar el cofre del tresor al cim, gràcies Jordi i Martí.
Cal saber que, algú es va encarregar de fer les xapes commemoratives que tant van agradar a la canalla, gràcies Jordi! i dóna les gracies també a la Marta (persona aliena a l’ escola a la que vares enredar per què t ‘ ajudés)
Cal saber que, a l’ arribar a casa, vaig preguntar els meus fills que era el que més els hi havia agradat del dia, sense dubtar un sol instant, alt i clar varen cridar: Buscar el tresor !!! Si ells sabessin el que heu fet també us donarien les gràcies.
El vostres actes de generositat són un excel·lent exemple per a tots nosaltres i per els nostres fills.
La nostra escola és “gran” i engrescadora gràcies a gent com vosaltres.
Moltes gràcies amics !
Crònica – Primària
Text : Lluïsa Guedea
Recordeu la música de Benny Hill? Doncs aquest va ser el ritme de l’excursió en la seva etapa final. Però, m’estic avançant, comencem des del principi.
Un cop més el temps ens va acompanyar (ho sentim pels pantans). Sol esplèndid, muntanyes de Montserrat apareixent entre la boira, ara a la dreta, ara a l’esquerra. Camí tranquil, de tant en tant un “bon dia” a altres muntanyencs que ens reconcilia amb l’espècie humana i la seva capacitat de convivència cívica.
Caminada suau, converses agradables i, al final, dues opcions: pujar al cim del castell Sapera pels agosarats, o jeure i dinar pels afamats.
Un cop el grup ja reunit comencem la baixada cap a l’autocar al ritme ja esmentat, noves sorpreses. Caçadors silenciosos amb seglar abatut (ai! la convivència cívica), que ens va obligar a augmentar el volum de les nostres converses i lluir les nostres gales més vistoses. Autocar i manifestem la nostra decisió de tornar a Barcelona.
Notes a peu de bloc:
1. Nivell cul.linari en augment (cafè i bombons). Es suggereix organitzar altres serveis tipus: llet, güisqui, galetes..
2. Xavi Font: reincorpora’t ja!! Cada cop que es desplegaven els
mapes alguns patíem i et trobàvem a faltar (i a la teva família
també). Millora’t.
3. Gran regal improvisat pels nens a una de les millors festes
d’aniversari. Felicitats Ivan!
4. Inaugurat el primer lavabo femení comunitari.
5. Qui endevina l’edat de la persona més gran que va fer el cim? És engrescador.
Crònica – Infantil
Text : Xavi (Festes)
SÍ ! SÍ ! SÍ ! hem fet el primer cim ! La Morella 594,6 metres!
Quina nova gran aventura hem pogut gaudir … des de l’ inici ja comencen les emocions. Hem de trobar un tresor, i durant el recorregut anirem descobrint una sèrie de pistes que van conformant un mapa que ens hi guiarà.
Els nostres infants surten disparats, i de seguida localitzem la primera fita que ens aparta del camí i ens situa en d’ altres de salvatges, plens d’ aventures, plens de coneixences, i de sobte … el primer avenc ! caramb! 73 metres de profunditat. Al costat la primera pista, 30 passes del dret i visca ! aconseguim la peça inicial del trencaclosques.
Continuem el camí pedregós per una zona rocosa entre matolls i margallons on els nostres petits s’ ho passen d’ allò més bé, ja que han de superar entrebancs contínuament. Dos, tres, quatre … seguim trobant les peces que ens falten, però encara no ho veiem clar.
Tornem al camí principal, el GR-92. Per tot el massís abunden les masies i els corrals en runes, rastres de la intensa activitat agrícola i ramadera del segle passat. El conreu de la vinya i els ramats de cabres van ser la base de l’economia dels pobladors del massís, i així ho constatem quan deixant el GR enfilem un camí directament cap al cim, i a mà esquerra observem amb pena una d’ aquestes construccions enrunada.
Penúltima pista ! el neguit s’ incrementa ja que només ens en queda una. Seguim pujant el camí que ens ha de dur a la última peça del mapa i al tresor finalment. Aleshores coi ! notem a l’ ambient un cert tufillo a peix podrit, i és clar és l’ abocador del Garraf … però ara està clausurat, inclús no sé qui explica que la Generalitat hi ha fet proves deixant-hi pasturar un parell de vaques perquè tastin l’ herba, i el resultat ha sigut satisfactori !!! un nou espai recuperat !!!
Bé seguim amunt i trobem l’ última pista !, ara sí ja tenim el mapa definit, només queda arribar-hi, i no perdem temps. Ja veiem el cim, coronat per unes roques i una espècie de creu.
Després d’una costosa última pujada fem el cim !!, i allà apareix un cofre antic on s’ hi amaga el tresor desitjat. Els infants s’ hi apropen, l’ obren i …pa pa pam, dintre hi han unes fantàstiques xapes personalitzades que ens recordaran per sempre aquest fantàstic dia.
Ara a dinar, que tothom té gana. Les carmanyoles apareixent per totes bandes, acompanyades d’un bon porró.
Ben païts, i després de la fotografia de germanor comença el descens, tranquil i plàcid que ens du a l’ inici del recorregut, i cap a casa. FINS LA PROPERA, SALUT I MUNTANYA !
(Perdoneu si m’ he enrotllat, així la propera us ho pensareu dues vegades abans d’ encarregar-me la crònica)
- Xavi Festes -
Les fotos a; www.pbase.com/jmmarch/garraf
Fotografia – Infantil
Text i foto: Josep Maria March
Ja podeu veure les fotografies de la sortida a La Morella (Parc Natural del Garraf) a www.pbase.com/jmmarch/garraf
Fins la propera.
