El Figaró / L’Abella - Crònica – Primària
Text: Marc Ribera
Foto: Lluís Jaumejuan
Quina experiència varem tenir!
Una petita colla de mares i pares varem acompanyar en l’aventura als 8 nens i nenes d’entre 5 i 7 anys que amb il·lusió i de forma decidida van pujar fins el cingles…. Sí, sí 540m. de desnivell i uns 9 km de recorregut. Tota una fita.
Varem començar a les 11 del matí des de l’Estació del Figaró i poc després varem veure allà on havíem de pujar. Feia impressió!
Camins estrets, una balma petita i preciosa, boletaires amb cistells farcits de fredolics, un salt d’aigua espectacular, tot envoltat d’un bosc de tardor amb tots els colors… Això varem trobar-nos abans d’arribar al Coll de la Pedradreta. Un preciós coll amb un petit prat que ens assenyalava el Tagamanent i, per l’altre costat ens mostrava, a sobre nostre, la cinglera amb el cim de la Trona.
Un darrer esforç pujant verticalment i fent ziga-zagues ens portaria fins a la Trona. Un cim al costat del cingle amb una vista àmplia que ens mostra uns entorns gens antropitzats.
Hem fet el cim!!!!!!!!!!!!
De seguida coronem la cinglera – a 2/4 de 3- i trobem un bon espai per a menjar, just davant del mas Rajadell.
Després d’una becaineta, a les 4 ens posem en marxa per tal de baixar la cinglera que ens portarà fins a Aiguafreda.
Ens trobem amb el GR5 i el seguim. Tenim una línia d’alta tensió que ens acompanya en paral·lel, però alguna cosa passa quan hi passem per sota! Segons el mapa no hi havíem de passar!!!!!. Ens hem passat de llarg.
En Lluís desapareix buscant el camí que ens ha de baixar. Per aquí no, per allà sembla que sí, però realment no.
Mentrestant, tornem a mirar el mapa i veiem que no estem en la zona adequada, hem de recular més…el sol es pon darrera les muntanyes. Finalment trobem la continuació del GR -que en aquest punt fa un gir molt amagat-.
Calculem que hem perdut entre una hora i una hora i mitja.
Cal baixar el més ràpid possible, però la baixada és molt directa i trempada. La canalla en fila índia i vigilada per els adults (ja que hi ha cert risc pel desnivell) baixa entre rialles i cançons.
A mesura que baixem, el cel es va enfosquint… en mig del bosc, resseguint un camí i sense masses problemes anem trobant els nostres referents, com el mas Valldeneu. Ja és de nit, però ens trobem en la pista que ens porta a l’Estació.
Acabem la caminada tot veient els estels i amb la canalla força cansada però amb ànims per encara jugar a l’andana de l’estació. Són les 7 i em d’esperar 20 minuts al tren que ens porta a Barcelona. Es l’hora dels batuts, sucs i les cervesetes a la cantina de l’estació.
Aquesta vegada ningú portava frontals o lots. Ja en portarem a la següent!
Una gran excursió, per petits i grans!
Més fotos: http://picasaweb.google.com/muntanya.primaria (Lluís Jaumejuan)
